Facilitant que els veïns del Baix Llobregat es desempalleguin de les grans telecos.
GuifiBaix és un projecte d'economia social nascut a Sant Joan Despí. El nostre principal objectiu és facilitar que la gent del Baix Llobregat pugui gaudir d'unes xarxes de telecomunicacions més lliures i assequibles, fora de les pràctiques abusives que les empreses dominants del sector exerceixen sobre els usuaris, els seus treballadors i la societat.
Per aconseguir aquesta fita, facilitem als nostres veïns
connectar-se a la xarxa oberta guifi.net
per donar resposta a les seves necessitats de telefonia fixa i Internet.
GuifiBaix neix com a conseqüència de la campanya
Desconnexió de l'IBEX35
del 15M de Sant Joan Despí.
L'objectiu de la campanya és posar a l'abast dels ciutadans
la informació i els mitjans per deixar d'engreixar a les
empreses oligopolístiques,
nacionals i extrangeres, que controlen sectors clau de la societat com ara
el financier, l'energètic, l'alimentació, els medis,
el tecnològic... també el sector de les telecomunicacions.
En l'àmbit de les telecomunicacions vam trobar una alternativa molt atractiva, Guifi.net. Vam detectar, però, que, al Baix Llobregat faltava quelcom que hi havia a d'altres zones on havia tingut èxit: un actor local profesionalitzat que en facilités l'adopció.
Vam crear aquest actor, GuifiBaix, pensant en blindar els principis ètics que trobàvem a faltar al sector.
GuifiBaix facilita que qualsevol persona dels municipis del Baix Llobregat pugui participar de la xarxa Guifi.net, encara que no tingui els coneixements tècnics necessaris, o no tingui temps per dedicar-s'hi.
Ofereix solucions a punt per endollar i funcionar, incloent el cablejat de l'edifici, la configuració dels aparells de xarxa... Manté i coordina la xarxa de la zona, repartint el fluxe de dades, i oferint serveis convenients als usuaris.
Ara mateix funcionem com a associació sense ànim de lucre anomenada Associació Fem Guifibaix. L'objectiu de l'associació és poder operar i fer crèixer la xarxa fins que arribem al volum que ens permeti activar definitivament la cooperativa Guifibaix SCCL.
Guifibaix SCCL és una Societat Cooperativa Catalana Limitada, que és la fórmula jurídica de les cooperatives a Catalunya. Dintre de les possibles modalitats de cooperativa som:
Així queda reflexat als Estatuts de la Cooperativa i de l'Associació.
La llibertat dels nostres usuaris és la garantia per un tracte just. D'un usuari que és lliure de marxar, no es pot abusar.
I com és que són lliures?
Tot plegat fa que, si en algun moment ens tornèssim malèvols, no hi hagi cap impediment legal o tècnic que no permeti a hom d'escollir o articular una alternativa, professionalitzada o no, per seguir fent servir la xarxa.
Per garantir unes condicions justes de treball, ens organitzem sota principis cooperatius i d'economia social.
L'horitzontalitat de l'organització i en la pressa de decissions dóna als treballadors control sobre les seves condicions laborals, en igualtat de drets i deures.
Per evitar desigualtats degudes a l'especialització del treball es fa formació creuada per compartir el coneixement especialitzat i que hi hagi més persones que puguin fer la mateixa tasca.
Guifibaix asumeix, al mateix contracte de servei a l'usuari, un seguit de compromissos que van més enllà que el servei en sí mateix. No són compromisos abstractes, sinó que concretem en fets comprovables. Per exemple:
Estem disposats a incorporar més compromisos si ens fan ser millors envers la societat i no va en contra d'una mínima viabilitat del projecte.
A finals de 2015, un cop constituida la cooperativa, es va encetar el debat entre usuaris, cooperativistes i voluntaris sobre com ha de ser l'entitat que donarà veu als usuaris i els permetrà exercir la seva sobirania sobre el futur de la xarxa.
Pots participar a la discussió apuntant-te a la llista de correu i presentant-te.
guifi.net és una xarxa construïda per la gent. Cada participant construeix el tram de xarxa que passa per casa seva. El principi bàsic és que tothom té dret a circular pels trams que han construït els altres a condició de també deixi passar als altres pel seu tram.
Normalment els enllacos es fan posant,
als terrats o a les balconades,
antenes Wi-Fi direccionals,
com la de la foto,
apuntant-se entre sí.
A les zones amb prou concentració de nodes, s'ha començat a fer enllaços de fibra òptica en comptes d'enllaços Wi-Fi.
Els participants de la xarxa comparteixen recursos i serveis.
El més popular és la connectivitat a Internet
és a dir, compartir fibres òptiques i ADSL's.
Però dins de la mateixa xarxa es poden trobar d'altres serveis
que aprofiten les majors velocitats dels enllaços
locals sense haver de sortir a Internet.
Alguns exemples d'aquests serveis són: telefonia IP, enmagatzament i compartició de fitxers al núvol, streaming de vídeo HD, serveis de video-conferència, descàrregues compartides, emisores de ràdio i televisió online, e-mail, hosting web, intranets, servidors de noms, servidors de jocs online...
A data d'avui guifi.net té més de 34.000 nodes actius.
Està molt desplegada per zones com ara
Osona (on va nèixer), El Maresme, El Penedés, Castellò...
L'actor comú és el voluntariat, però sovint entren
en sinèrgies positives amb empreses i ajuntaments que potencien la xarxa.
Abans de GuifiBaix, al nostre entorn, cal destacar els desplegaments que s'han fet a Torrelles i a Sant Feliu. Han estat projectes impulsats des dels ajuntaments que per un motiu o altre, no han tingut la continuïtat desitjada. Nosaltres defensem que els projectes han de tenir una sòlida base comunitària que asseguri aquesta continuïtat independentment dels actors públics.
Pots veure tots els nodes actius que hem muntat nosaltres al mapa en viu.
A Sant Joan Despí feia anys que
la AAVV de l'Eixample tenia un desplegament al barri
on una desena de famílies i el local de l'associació compartien 2 ADSL's.
Amb l'aparició de GuifiBaix, es va conectar aquesta illa amb la resta de Guifi.net
i es va extendre la xarxa, primer als barris Centre, Les Planes i TV3
i després a d'altres pobles, i ara arribem ja a:
El Baix Llobregat és pioner en l'ús del sistema qmp per les antenes. Fins fa poc la xarxa guifi.net estava dividida en dos nivells, els super-nodes que formaven la xarxa troncal i els nodes simples que permitien als usuaris arribar als super-nodes. L'objectiu era, com a la telefonia movil, trobar llocs estratègics per posar els super-nodes per que poguessin arribar molts usuaris.
Amb qMp trenca aquest model, no hi ha jerarquies. Qualsevol node es pot connectar amb qualsevol altre. Cada edifici afegit es un nou camí possible per les dades. Això facilita poder donar cobertura a noves àrees al mateix temps que permet camins reduntants que fan la xarxa més flexible i tolerant a falles o saturacions.
Es clar que sí. De fet, les instal·lacions que fa GuifiBaix queden llestes per connectar i navegar.
És important entendre, però, que guifi.net no és Internet en sí mateix, i que GuifiBaix no és el proveidor d'aquest Internet. Són els mateixos participants de la xarxa que comparteixen, mitjançant guifi.net, el cabal sobrant de les fibres òptiques i els ADSL's de que disposen.
És recomanat deixar una sortida a Internet cada 5 o 8 domicilis depenent del tipus de connexió. D'aquesta manera s'expandeix el cabdal disponible al mateix temps que creix la xarxa. Si en cap moment les sortides disponibles a un edifici s'omplen o deixen de funcionar, el tràfic es redirigeix automàticament a d'altres sortides disponibles a fora.
És una pregunta que sovint ens fan però sent honestos no es pot contestar. És impossible garantir una velocitat de sortida a Internet. De fet les companyies dominants només estan obligades a garantir el 10% del que ofereixen i sovint no hi arriben. Nosaltres de fet estem sortint principalment per aquestes mateixes sortides.
La bona noticia es que el nostre sistema reparteix el capdal entre totes les sortides disponibles de la zona. Això vol dir que si una sortida està plena o perd qualitat, el tràfic es redirigeix a una altra sortida amb més cabdal disponible. D'aquesta manera esmorteim l'efecte de la baixada de qualitat d'una línia convencional. El que procurem és que hi hagi prou sortides perque sempre n'hi hagi d'alternatives.
La teva velocitat màxima al final depén de la sortida que et toqui en un moment donat per disponibilitat i proximitat. En qualsevol cas, podràs veure quina velocitat tindràs a la prova de connectivitat que fem abans de fer el pressupost.
L'altre bona notícia és que els serveis interns de la xarxa no estan limitats per la velocitat de les sortides, perquè només fan servir els enllaços locals. Als serveis interns podeu tenir fins a 100Mbps simètrics.
La cooperativa no pot revendre sortides a Internet d'usuaris finals. El que fem es que aquesta sortides a Internet les aporten els mateixos usuaris. A aquests aportadors els hi fem el manteniment gratis. I com normalment una connexió convencional és molt més cara que el manteniment de GuifiBaix, els aportadors també poden designar un nombre limitat de fadrins, que són gent que els ajuden a pagar aquella sortida i que rebran, per part de la cooperativa, un descompte en el manteniment.
Així que tenim tres tipus d'usuaris:
Perquè vam veure que una desvinculació total, com s'està fent a Osona, requereix una massa crítica d'usuaris o una inversió que nosaltres no podem asumir de moment. Però creiem que una desconnexió progressiva és un camí viable i ja suposa un avenç a nivell d'estalvi i de dependència d'aquestes companyies.
Ara però, tenim tres opcions de present/futur que podem anar convinant:
Es poden convinar fórmules perquè el cabdal disponible per un o d'altre mitjà es suma. D'aquesta forma, es pot anar creant progressivament una xarxa cada vegada més lliure.
Es clar que sí. Fins i tot pots conservar el número.
Cal fer servir 'telefonia IP'. que no es res més que, enviar el senyal telefònic per internet, tal com fan els locutoris. A la telefonia IP no hi ha despesa de establiment de trucada i i en fer d'internacionals, els preus no són tan abusius com si ho és amb la telefonia clàssica.
Per poder fer-ho calen dues coses: Un equip per trucar y contractar un operador de Telefonia IP. GuifiBaix us facilitarà, diferents ofertes de les dues coses i les oferirà configurades i llestes per funcionar. Encara que sempre teniu llibertat de buscar-vos les vostres pròpies opcions.
L'equip per trucar pot ser:
L'operador de telefonia IP és necessari per fer o rebre trucades fora de la xarxa guifi.net. Són els que fan servir els locutoris, i fan uns preus molt barats.
Només per la vostra comoditat, GuifiBaix us plantejarà paquets d'aparells i tarifes amb operadors adequats pel vostre cas i llestos per funcionar. Ho oferim només per la vostra conveniencia, els participants de la xarxa teniu la llibertat de buscar-vos pel vostre compte on comprar els aparells i a qui contractar la telefonia IP.
Un altre detall beneficiós és que els telèfons IP permeten fer trucades gratis directes entre usuaris de guifi.net sense passar per cap operador. O que el telèfon fixe deixa de ser fixe i us el podeu emportar enlloc on hi hagi internet.
GuifiBaix fa principalment instaŀlacions a particulars i comunitats de veïns.
Normalment es fa el següent:
A part, cadascú pot demanar:
GuifiBaix asumeix sense cap pagament, però tampoc garantia, les tasques de mantenir i administrar els elements comuns de la xarxa: interconexions, servidors...
GuifiBaix també cobra un manteniment de la xarxa, la resolució d'incidències de connectivitat, i un seguit de serveis de conveniència que anem desenvolupant: descàrregues compartides, streaming de vídeo, serveis tipus núvol, intranets, servidors de jocs online, cursos...
Els equips que instalem a un edifici resten en propietat dels usuaris que l'hagin financiat.
Llevat de les degudes garanties o d'una mala manipulació per part nostra, els dispositius són responsabilitat dels veïns, per exemple, en cas de robatori o desperfectes.
Tot i que els equips siguin propietat i responsabilitat de la comunitat, GuifiBaix es reserva el dret d'accés tant físic com telemàtic als elements de xarxa comunitaris com ara l'antena i els dispositius de distribució (routers, switches...) per poder fer feines de manteniment, amb el compromís de respectar la privadesa de cadascú.
Si en un moment donat no feu servir més els equips, es pot valorar de recomprar-los, a un preu adient a la seva amortització i estat. GuifiBaix en cap cas està obligat això però la volem potenciar amb l'objectiu de reduir l'escombreria electrònica si els equips es poguèssin reutilitzar d'alguna forma.
Donada la dificultat de fer un estudi a llarg termini i aïllant altres variables, científicament no està aclarida la perillositat o no de les ones electromagnètiques no ionitzants (llum visible, ràdio, televisió, telefonia mòbil, wifi, wimax...).
Sí que hi ha consens en que, en cas de que sigui perillós, el perill dependrà de factors com ara la distància i el temps d'exposició, la potència emesa, i la freqüència de les ones.
De fet hi ha evidència d'efectes nocius en forma de cremadura tèrmica quan aquests factors han estat extrems. Pensa en la llum no ultraviolada, quan aquests factors són importants. La llum de la lluna no et cremarà. Un focus potent i proper o una estoneta al sol et donarà calor. Si concentres amb una lent o t'exposes molt de temps al sol et cremaràs. Per detectar llum no cal arribar a grans nivells d'emisió.
Tenint en compte això, cal dir que, les nostres antenes emeten ordres de magnitud per sota en potència de les emisions que poden fer els mòbils, que es solen portar tota l'estona pegats al cos. A mès estan direccionades enfocant a les altres antenes.
Per fer-se una idea: Les grans antenes de telefonia mòbil que es posen als terrats tènen potència per creuar murs i donar cobertura, per exemple, a un sòtan, estant l'antena dos i tres carrers enllà. És més, els mòbils que tenim a les butxaques contesten emetent amb prou potència per fer el camí de tornada.
Les nostres antenes emeten tan poca potència que necessiten tenir visió directa entre elles. A la que poses un obstacle entremig, un arbre o una paret, es perd el senyal.
Les antenes de guifi.net que més potència tenen són les que connecten poblacions entre sí. El tècnic de "La campanya contra les antenes de telefonia" a Matarò, va certificar com a no riscoses els nivells d'emissió a sota d'una d'aquestes antenes 'grans'.
Si instaŀleu les antenes vosaltres, per curar-vos en salut, igual que fem nosaltres, teniu cura de:
Us convidem a fer-ho extensiu a d'altres veïns per poder aprofitar els equips comuns, però no recomanem intentar moure tota la comunitat si no ho tenen ja molt clar perqué solen ser molt complexes. La nostra experiència és que, si es vol involucrar a la comunitat de veïns, el procés es dilata molt, i sol caure en sac trencat.
El servei de telecomunicacions es considera un servei bàsic. Igual que ho és el servei de televió digital. Com a tal, la instaŀlació només requereix de notificació al president, no pas cap aprovació. Els costos anirien a càrrec només de qui ho vol.
El reglament de la comunitat pot condicionar com fer la instaŀlació, però, els condicionants han de ser viables.
La Fundació guifi.net ho està i això cobreix les activitats que, de moment, fem com a GuifiBaix. Ens registrarem si en cap moment comencem a fer alguna activitat que la Fundacio no pogués cobrir.
Sí. El registre ens compromet a certa qualitat de servei: temps de resposta, disponibilitat...
La llei estableix un seguit de bandes de freqüència reservades per comunicar antenes WiFi entre elles, sense que calgui cap licència administrativa. Els equips que fem servir vénen limitats de fàbrica per fer servir només aquestes freqüències.
També existeix normativa respecte la potència emisible a cadascuna d'aquestes bandes. Els equips també estan limitats de fàbrica i de fet nosaltres fem servir potències per sota.
La llei permet que les persones comparteixin l'ADSL en mode de auto-prestació sense cap tipus d'autorització administrativa (Art. 6.2 de la Ley 32/2003 General de Telecomunicaciones). Segons la Comisió Nacional de Telecomunicacions, perquè sigui auto-prestació, ha de estar encaminat a cobrir les necessitats pròpies de comunicació, no ha d'haver ànim de lucre i estar limitat als usuaris que en formen part.